«Desmentir l’exterior, comprendre amb quina mena d’adversari te les has d’heure ja que, com saps, l’exterioritat no existeix, no hi ha res fora de res, ja que l’exterior és impensable, impossible per al cel. Pregunta, pregunta si vols, al cosmos si hi ha alguna cosa fora d’ell – posa’t en el seu lloc – o posem-nos en el lloc d’un dia – qui pot dir mai que res ni ningú per un moment sigui fora de cap dia ? I ara arribes tu, et plantes al meu davant, encens un cigarret, em mires i dius, com qui parla amb una cosa, que un dia em pintaràs»
2 comentaris:
JO ET DEIA QUE UN DIA ET PINTARÉ PERQUE .... BUENO ES IGUAL... PERO EN CAP MOMENT HE FET DE TÚ UNA COSA! I EM SAP GREU!....
Acabava de llegir a fons el 5 i desconfiava de la tesi que semblava insinuar el text de que tot és subjectiu, que no podem tenir cap garantia de la “realitat” del que hi ha fora d’un mateix. Per això imaginava la persona de fora del til·ler prenent una til·la. Aquella til·la, que era part del mateix til·ler, era la que contradeia el que el til·ler estava dient. No estava passant a formar part d’allò que jutjava exterior i impensable, pel camí de la “aprehensió” de la til·la per part de qui la volia pintar?. Arribat el cas, no entraria en la mateixa categoria d’aprehensió tan si es tracta el prendre el fruit de la til·la, com si es tracta d’ésser pintat, o escolta,t o fet objecte de pregària? (pregària com aprehensió mitjançant la introducció de Déu, millor dit: introducció de Déu mitjançant la nostra aprehensió per la pregària).
Per explicitar aquesta cabòria em semblava més directe l’ús d’una til·la que el d’un cigarret.
Publica un comentari a l'entrada