10.

«Tenen mans, tenen eines, tenen eines-mans» podria dir un turista extraterrestre per caracteritzar-vos a vosaltres, els humans, després que us fes una primera visita. Eines per llançar a distància, eines per tallar, per colpejar, per cosir, per cavar, per perforar, per menjar i per cuinar, per dormir, per vestir, per dibuixar, per escriure... Aquesta, doncs, és la primera cosa que, des del meu punt de vista de til·ler, veig de vosaltres: la manubitat. Teniu mans, vosaltres! Teniu el tenir a mà i el ser i l’estar a mà, teniu l’utilitzabilitat, teniu els utensilis – és útil allò que ve a tret d’una mà hàbil i que demana de ser agafat correctament – Utilitzeu ganivets quan parleu i l’experiència del ganivet ja és en l’ànima dels vostres primers diccionaris. Cada mot arma, dreça, para, munta una porció de món. De vegades fins i tot assoliu el llenguatge veritable: aquell que segueix els talls preestablerts i que sempre talla pel punt on les coses, elles mateixes, proposen osques, entalls o distincions